Comando Pantumaker vol XXXIII. "Per Sant Jordi, una rosa i un llibre" Edition
Tema Cerrado
30-abr-2014 21:07
#1594
|
Òstia, si que heu escrit aquesta tarda...vaig a sopar i m'ho miro. El Chelsea, que ja està jugant, el televisen? |
30-abr-2014 21:14
#1598
|
Un españolista quema una bandera catalana => bueno, es un caso aislado, no hay que darle más importancia.
Un españolista quema una estelada => Bien hecho jajaaja puto trapo nazi genocida, hitler! Un catalán quema una bandera española => Son todos unos antidemócratas bla bla bla. En serio, es muy patético. |
30-abr-2014 21:16
#1599
|
En el panorama teatral también podemos comprobar cómo, por ejemplo, la sección de espectáculos de La Vanguardia del 3 de junio de 1944, anuncia la representación de tres obras en catalán en el Palacio de la Música: La nena donada al blau, El ram de primavera y La Filoseta.
http://hemeroteca.*****************/p...20296/pdf.html O que los ejemplares del 15 de febrero de 1952 de dicho periódico daban cuenta del estreno, a las diez y media, de L'alcoba vermella (de José María de Sagarra) en el Romea. Mismo teatro que programaba en su sesión infantil de la tarde otra obra, también en catalán, El rei que no reia. http://hemeroteca.*****************/p...06576/pdf.html
|
30-abr-2014 21:24
#1602
|
Italià. No hi ha res com un dimecres amb olor de divendres. |
30-abr-2014 21:45
#1607
|
Un españolista quema una bandera catalana => bueno, es un caso aislado, no hay que darle más importancia.
Un españolista quema una estelada => Bien hecho jajaaja puto trapo nazi genocida, hitler! Un catalán quema una bandera española => Son todos unos antidemócratas bla bla bla. En serio, es muy patético. Patetisme nacional-espanyolista at its best.
|
30-abr-2014 21:46
#1608
| I a la seva vegada, el català és un dialecte del valencià, sent l'occità un dialecte del català i l'italià un dialecte de l'occità. |
30-abr-2014 21:48
#1609
|
Valencià --> Occità oriental ---> Italià Català --> Occità central ---> Francés Prova http://www.forocoches.com/foro/showt...#post161594605 |
30-abr-2014 21:58
#1611
| OMFG normal porque el uso de animales recuerda a España y por tanto es una prohibición por motivos políticos |
30-abr-2014 22:07
#1612
| Tendré que ir por algún centro galego del área de Bcn para vér qué opinan de la independencia, pero la mayoría me parece que o se han españolizado o no opinan directamente. |
30-abr-2014 22:12
#1613
|
No, no.
Valencià --> Occità oriental ---> Italià Català --> Occità central ---> Francés Prova http://www.forocoches.com/foro/showt...#post161594605 Mi abuelo por ejemplo era gallego, hablaba catalán sin problemas y de hecho era bastante catalanista (indepe no lo llegué a saber), pero para con el gallego era diferente, lo hablaba sí (de hecho cuando vino a vivir a bcn ni sabía hablar castellano), pero lo veía como una expresión más "provinciana" al no haber vivido allí durante la transición y la "explosión" (si es que la hubo, que no lo sé) de recuperación de la cultura gallega. |
Editado: 30-abr-2014 22:16 -
30-abr-2014 22:16
#1614
| Deformen la paraula aigua en alguns pobles per un criteri X, aci diem aigua normal |
30-abr-2014 22:18
#1615
|
Per aquí, molta gent diu "aiga". Tampoc sé ben bé per què. |
30-abr-2014 22:31
#1618
![]() Alguns del poble també ho diuen, però no se perquè tambe pasa que en el mateix poble hi ha d'alguns que diuen "doize" "treize" etc i altres "dotze" "tretze", pero de persones majors, no es per normalització ni res. ![]()
|
30-abr-2014 22:43
#1620
Seria la mar d'interessant. ![]() MURICEC O RATA PINYADA L'etimologia dels noms que rep aquest animal és molt interessant.
- A les comarques de Lleida en diuen 'muricec' = 'muri - cec' que vol deir 'rata cega'. És una paraula composta dels mots llatins 'mus muris' (substantiu de la tercera declinació) que vol dir rata i 'caecus, a, um' (adjectiu de tres terminacions) que vol dir 'cec'. En llatí el nominatiu seria "mus caecus" i l'acusatiu, que diu que és d'on deriven els mots, seria: 'murem caecum' que deu haver evolucionat fins a 'muricec'. També hi ha llocs que en diuen 'esmuriac'. - Els del català oriental en diem 'rata pinyada', que vol dir 'rata' amb 'ales'. Són dues paraules separades: 'Rata' que diu que pot - A València conserven més bé que nosaltres la paraula llatina 'pennata' i en diuen una 'rata pennada' o, tal com solen dir, una 'rata penàa'. Que és com ells fan els participis femenins. |

tambe pasa que en el mateix poble hi ha d'alguns que diuen "doize" "treize" etc i altres "dotze" "tretze", pero de persones majors, no es per normalització ni res. 